Pedres que ens parlen. Alguns fragments de la història de Premià de Mar.

Sovint en els nostres pobles tenim testimonis històrics més o menys dispersos en l’espai i en el temps. Es tracta d’elements que al primer cop d’ull no semblen gran cosa, però que quan ens hi apropem amb la lupa de l’anàlisi, veiem que potser no són tan insignificants com crèiem.

En aquesta exposició presentem alguns d’aquests testimonis de la nostra història, aquestes “pedres que ens parlen”. I comencem cronològicament per un mil·liari romà, un marcador de milles, del segle IV dC que fou trobat a l’edifici octogonal de Can Ferrerons. El mil·liari ens parla de la presència romana a la nostra terra, i explica com de ben comunicats estàvem aleshores.

 

Una llinda amb la data “1761” ens apropa al barri mariner de Sant Pere de Premià, lloc d’estada sobretot de mariners, pagesos i pescadors quan encara es vivia completament de cara al mar.

Les fites de terme ens tornen a l’època del naixement del nostre poble com a comunitat, o a poc després, quan fou necessari traçar límits geogràfics amb els nostres veïns més propers, com són Premià de Dalt o Vilassar de Mar.

Tampoc no hi falten elements molt més quotidians, com per exemple dues piques o un fogó, tots tres fets de granit de les pedreres locals. O un guarda-rodes, també de granit, d’aquells que es col·locaven en les portalades de les cases de pagès en una època en què el vehicle més utilitzat era el carro de tracció animal. La pica d’aigua beneita procedent de l’antiga església de Sant Cristòfol ens fa retrocedir a un temps on la religiositat ho impregnava tot. Com l’auca que ens explica perquè som “gafarrons”.

Tractant-se de Premià de Mar, no podia faltar un element industrial com és un decantador d’àcids. El nostre poble té la idiosincràsia que té mercès a la indústria, que  va ser un dels motors econòmics més importants durant la segona meitat del segle XIX i gairebé tot el XX.